El Punt Avui publica aquest article que he escrit en motiu de la Proposició de Llei que defenso al Congrés de Diputats per lluitar contra la multireincidència:
Nou de cada deu furts a l’estat romanen impunes. Dels 665.622 furts coneguts el 2023, només 58.193 varen acabar en condemna. La impunitat és la font de la multireincidència, i genera inseguretat i desconfiança en les institucions. El sistema no funciona i ens escandalitzem quan delinqüents amb desenes de detencions continuen fent la seva. Fa anys que els nostres alcaldes ho denuncien, perquè el dret a la seguretat és un pilar bàsic de tota societat. Cal evidenciar que qui la fa, la paga, sinó, la conseqüència se’ns fa evident en termes de salut democràtica amb l’avenç de l’extrema dreta.
"La nostra proposició modifica el Registre per incloure-hi l’import i la literalitat de la sentència, facilitant la condemna a presó dels raters habituals"
A més, el Govern català hauria de reforçar la presència policial catalana, millorar protocols per assegurar atestats inatacables i garantir a les víctimes poder denunciar fàcilment evitant pèrdues de temps.
Però la reincidència té una cara social que no podem obviar, la de la pobresa i la marginació. Calen programes específics de segona oportunitat a qui delinqueix per primer cop, per evitar que caigui en una espiral delictiva. Quant als menors no acompanyats, no haurien de ser expulsats del sistema de protecció sense un permís de treball, com a vegades succeeix, negligència administrativa que es converteix en factor de risc. Respecte als estrangers condemnats a més d’1 any, la llei en permet l’expulsió, però sovint la policia espanyola no l’executa. Qui incompleix reiteradament les normes bàsiques de convivència, en concret les penals, no hauria de romandre al nostre país. Cal dir que el nombre de persones estrangeres que mereixen l’expulsió per condemna penal és nimi (7 de cada 10 furts són comesos per nacionals espanyols), i donat que la inacció en aquests casos té un impacte social tant enorme, exigeix fer efectives totes les expulsions acordades pels jutges.
Aquest context no justifica la retòrica populista dels qui utilitzen la seguretat com a arma per fomentar actituds autoritàries o xenòfobes. Siguem capaços d’abordar amb rigor i pragmatisme aquests desafiaments sense recórrer a discursos que criminalitzen col·lectius sencers! Defensar els drets humans i la seguretat no són objectius contraposats, són valors que poden i han de conviure.”
