Un any després de la seva aprovació, la Ley de Vivienda, que es presentava com una solució per facilitar l’accés al lloguer a joves i famílies, ha estat un autèntic desastre. Lluny de millorar la situació, ha provocat una gran inseguretat jurídica que ha fet fugir molts propietaris del mercat de lloguer, reduint l’oferta i fent encarir els preus.
Les dades del tercer trimestre ho corroboren: a Catalunya, els preus del lloguer han tornat a augmentar i el nombre de nous contractes ha caigut en picat. Avui, qualsevol jove que es vulgui emancipar ho té molt més difícil que fa un any, per culpa de les polítiques del govern espanyol i dels seus socis a Catalunya. El model aplicat pels Comuns a Barcelona, ERC a Catalunya i Sumar-PSOE a l’Estat ha estat escandalosament equivocat i ha convertit la capital catalana en l’epicentre d’una crisi que ja s’estén arreu del país.
Davant aquest escenari, insistim que l’única solució passa per ampliar el parc públic d’habitatge. A Europa, 1 de cada 10 habitatges és públic, mentre que a Catalunya amb prou feines arriben al 2%. Amb aquestes xifres, no es pot fer una política d’habitatge efectiva. Per això, reclamem una aposta decidida per destinar recursos a la construcció d’habitatge públic i situar-lo com la quarta pota de l’estat del benestar.
Des de Junts hem aconseguit introduir modificacions al text per garantir que es respectin les competències exclusives de Catalunya en matèria d’habitatge. Així i tot, aquesta no és la nostra proposta i només hem votat a favor de l’admissió a tràmit per poder treballar-hi millores durant el debat parlamentari.
