El vergonyós dèficit crònic d’inversió pública en habitatge dels darrers anys i la incapacitat dels governs d’esquerres (PSOE-SUMAR) per revertir la cada dia més greu situació d’accés a l’habitatge han acabat per traslladar gran part del pes de les polítiques públiques d’habitatge als privats. Això ha generat una enorme inseguretat jurídica, una percepció de risc excessiu i una incertesa econòmica entre els actors implicats. Reconeguem-ho: és molt més fàcil buscar un culpable i demonitzar-lo que cercar solucions rigoroses, eficaces i útils. Ha estat una fórmula barata i popular, vàlida únicament per a aquells que no tenen cap interès en endinsar-se, amb més ciència que dogmatisme, en l’extrema complexitat de la qüestió.
Però, en realitat, ara s’evidencia que l’únic que s’ha aconseguit és eludir l’obligació que té tot govern de crear nou habitatge públic, fet que s’ha justificat amb retòrica dura. El pitjor de tot és que aquesta operació de propaganda anti-privat no ha estat innòcua per a la ciutadania, sinó que, malauradament, està reduint forçadament l’oferta privada tant de venda com de lloguer, augmentant generalment els preus i provocant que l’habitatge sigui cada dia més inaccessible, especialment per als joves i per a aquelles famílies que tenen més dificultats per arribar a final de mes.
Junts per Catalunya sempre hem defensat la necessitat d’un gir de 180 graus, i en aquest RD hem aconseguit que els partits de govern espanyol ho fessin, acordant la nova figura de l’aval al lloguer. L’Estat avalarà el cobrament de les rendes en els nous contractes de lloguer destinats a joves i famílies amb pocs recursos.
Amb la nostra proposta hem forçat un canvi de rumb que era crucial per a Junts per Catalunya. S’abandonarà la fórmula de derivar la responsabilitat de les polítiques públiques d’habitatge a la propietat o al privat. Amb l’aval al lloguer que hem pactat, s’incentiva la propietat, oferint-li més seguretat jurídica i econòmica perquè li sigui molt més atractiu, rendible i segur llogar a joves fins a 35 anys, a famílies monoparentals amb fills menors i a aquelles que tenen dificultats per arribar a final de mes. En conseqüència, aquests col·lectius incrementaran significativament les seves possibilitats d’accedir a un habitatge de lloguer, ja que l’arrendador tindrà assegurat el cobrament dels lloguers, subministraments i, en cas necessari, la cobertura dels possibles desperfectes ocasionats al pis.
És una proposta que no penalitza, sinó que incentiva. No criminalitza ningú, sinó que posa en valor la col·laboració público-privada. Aquesta proposta ajudarà als joves fins a 35 anys a oferir la seguretat necessària perquè els privats se sentin disposats a llogar-los la llar. Els joves hi guanyaran, igual que les famílies amb dificultats. I els propietaris? També.
